Atrapat en el temps

Recordes la peli “Atrapat en el temps” (Harold Ramis, 1993) protagonitzada per Bill Murray i  Andie MacDowell? Allà van fer famós el Dia de la Marmota. Aquesta expressió, que es tracta d’una tradició popular a Estats Units i Canadà per a preveure quan arribarà la primavera, també serveix per definir la rutina: que tots els dies siguin idèntics.

Doncs així era cada dia de la seva vida. Fins que va aparèixer i va començar una vida d’aventures.

26 setmanes junts. Tu i ell. Cos a cos. Cor a cor. Pànic. Això és el que va sentir. S’ofegava. Va trencar a plorar. Remordiments de consciència. I es repetia constantment: “No he sabut cuidar-te com et mereixes”. La ment intentava treure-li la culpa, però l’ànima tenia més força.

De sobte tots els seus sentits es van aguditzar. Escoltava, veia i sentia més enllà. Impotència d’escoltar tots els plors. Impotència de tenir els braços buits. Tenia por. A mirar-lo. A no poder-lo abraçar. A acariciar-lo de manera subtil. A sentir la seva olor.

Lluita, si us plau. Viu!

Se li trencava el cor recordar les nits que els van separar. L’imaginava, allà, fràgil. I en el moment més important de la seva vida es va sentir inútil, prescindible i impotent. Va aprendre a decidir. Sota la pressió de la ràbia, la tristesa i la decepció. Enfadada amb el món. Sorpresa i també decebuda amb el seu entorn i la societat. Esperança. Va aprendre a ser forta. Va aprendre que la vida és un miracle.

8 setmanes després. Tu i ell. Sortiu per la porta gran. Junts.