Recordo cadascuna de les teves paraules, cadascuna de les teves mirades, cadascuna de les
teves carícies i cadascuna de les teves abraçades. Solament amb 7 anys vas ser capaç de tocar els pilars de la meva vida. Els teus principis i valors han estat clau per consolidar els meus en el dia a dia.
Tots dos hem compartit…
- Rialles i plors.
- Silencis i crits.
- Disgustos i reconciliacions.
Només tu i jo sabem el que succeïa.
Aclaparament, negació, temor, preocupació, esperança, ansietat, tristesa, depressió, culpa, soledat, gratitud, perseverança, valor, treball, esforç, paciència … I sobretot el valor de la supervivència!
“Tot es convertia en una nau espacial, un tren, un avió, un nou planeta…”
Cada dia que entrava a la teva habitació era una nova aventura. El llit. La via. La cadira de rodes. I de vegades, fins i tot oxigen. I tot es convertia en una nau espacial, un tren, un avió, un nou planeta… La de mons que hem recorregut junts entre aquestes quatre parets.
3 anys compartint alguns matins i tardes. I fins i tot alguna nit a urgències. Just avui, 11 anys després, celebrem junts els teus 18 anys. La de vegades que es van preguntar els teus pares si els compliries i nosaltres responíem: “Nosaltres sí, i vosaltres?” (Entre rialles nervioses, pors i incerteses). I avui, entre abraçades i llàgrimes d’emoció, ens hem reunit tots per a tu, per compartir aquest dia, aquesta lluita, i per celebrar amb tu que SÍ, ES POT.
“I avui, entre abraçades i llàgrimes d’emoció, ens hem reunit tots per a tu, per compartir aquest dia, aquesta lluita, i per celebrar amb tu que SÍ, ES POT”
Amb tu hem compartit, après i somiat una infinitat de moments. Gràcies per cada instant, per cada gest, per cada confidència. Avui em sento més viva que mai, amb la força dels teus 18 anys ens has omplert les nostres reserves.
