Compartir la mateixa finestra

Sovint vam compartir la mateixa finestra. I cadascú de nosaltres vèiem el món diferent. Vam aprendre junts a escoltar més enllà del silenci. I passaven els minuts, les hores, els dies, les setmanes…

Per a tu, aquella finestra era un constant aprenentatge. Pel teu entorn era la desesperació. I per a mi es va convertir en el pont de comunicació amb tu.

Vaig descobrir que darrera hi havia un món que et feia por. No hi volies anar. No hi volies formar part. I jo, que venia d’aquell món, no ho entenia. Era conscient que hi havien injustícies. Però a tu et costava conviure amb elles. Què podíem fer plegats?

9 anys tenies i ja et semblava que la vida era cruel, injusta i amb falta de valors. No trobaves el teu lloc dintre d’un món amb tantes possibilitats.

Seguíem compartint la finestra, i ara, una idea esbojarrada va sorgir. Què passaria si creéssim el teu món a l’altra banda de la finestra? Dit i fet. Junts vam descriure, dibuixar i pintar el teu propi entorn ideal: el teu barri, l’escola, els carrers de la teva ciutat… Ja ho teníem tot.

“Ara em tocava a mi sorprendre’t cada dia”

I ara? Ara em tocava a mi sorprendre’t cada dia. Et feia tancar els ulls. Sortia a l’altra banda de la finestra i… Sorpresa! Cada dia un dibuix nou del teu món t’esperava a l’altra banda.

De sobte, la vida ens va regalar compartir somriures i rialles, amagats sota els silencis. Fins que un dia, acompanyada amb un grup d’amics et vaig fer el meu món. Vas mirar per la finestra i vas dir les teves primeres paraules: M’hi portes?

Tan sols necessitaves sentir que cada persona, sigui quina sigui la seva edat, veu el món de diferent manera. És important saber que el teu món pot ajudar a altres a ser millors.

Ara els silencis són cada vegada més curts i les anècdotes cada vegada més apassionants.

Ara ja han passat 6 anys. Seguim compartint els nostres moments darrera de la finestra. I hem après que el teu món i el meu poden conviure junts.

Per a tu, ara aquesta finestra és un marc de la realitat. Pel teu entorn és la via de la convivència. I per a mi s’ha convertit en el racó de les teves confidències.