La cura d’una persona representa una tasca molt difícil i de molta responsabilitat. No és senzill fer-se càrrec d’un familiar, i molt menys si no estem preparats professionalment.
Sovint, aquesta situació es presenta de manera sobtada. En forma d’accident o de malaltia aguda, i no ens dóna temps a formar-nos. Aleshores, no queda més remei que aprendre amb la pràctica del dia a dia.
Al principi, no som conscients que sobre la persona cuidadora recau la responsabilitat i l’esforç de la cura. I que aquesta situació pot durar hores, dies, setmanes, mesos o anys.
“Cuidar una persona et canvia la vida! Però no implica deixar-te de banda ni a tu ni a la teva família ni al teu entorn”
Generalment, s’experimenten 4 etapes:
1-. Negar el problema. I el problema no és la patología, sinó acceptar que aquesta persona, a la que estimem, necessita ajuda d’altres persones per acompanyar-la durant tot el procés.
2-. Recerca d’informació. La necessitat de saber què és la patologia, com cuidar, opcions de tractament… I conviure amb moltes emocions entre les quals hi ha la ira, la culpa i la frustració. Aquestes són el pa de cada dia.
3-. Organització. Tractaments, seguiments, visites, procediments… Tot això ajuda a clarificar i saber les necessitats reals de la persona que pateix la patologia per tal que la persona cuidadora pugui gestionar millor la situació i la vida quotidiana.
4-. Adaptació. Moment on aprendre a conviure amb la malaltia. Ens permet aturar-nos a pensar: “Segur que hi ha més famílies com nosaltres”. I aquí comença la gran tasca de donar i rebre, de compartir i escoltar: De viure amb una patologia.
Cuidar una persona et canvia la vida! Però no implica deixar-te de banda ni a tu ni a la teva família ni al teu entorn.
“Cuidar una persona et canvia la vida! Però no implica deixar-te de banda ni a tu, ni a la teva família ni al teu entorn”
I per on podem començar? Vinga, intentem-ho!
- PREPARA’T. Tot i anar contra corrent, necessitem unes bases. Demana ajuda als professionals sanitaris, auxiliars, equips de suport… Que et facilitaran eines per gestionar la nova situación.
- ENTÉN EL DIAGNÒSTIC. Sovint el llenguatge mèdic ens bloqueja. Si hi ha informació que ens costa comprendre i teniu dubtes, pregunteu, busqueu les respostes als professionals socio-sanitaris que formen part de l’entorn de la persona que pateix la malaltia.
- PLANIFICA LES CURES. Tot tractament i atenció del dia a dia requereix temps. Saber què cal fer i què necessita la persona que cuidem ens aportarà una certa tranquil·litat per afrontar les diferents situacions que vagin arribant.
- ADAPTAR LA LLAR. Hi ha petits i grans canvis en el nostra entorn que ens facilitarà moltes de les tasques. I ens ajudarà a cuidar-nos com a cuidador.
- ORDENA LA INFORMACIÓ I TINGUES-LA SEMPRE A MÀ. Tenir tota la documentació mèdica ordenada ens agilitzarà en les pautes mèdiques, controls, canvis de tractament i el més important: En moments crítics ajudarà el personal mèdic a reaccionar de manera més eficaç, ja que podrán accedir a tota la información d’una manera clara. Oi que quan estudiàvem, tenir els apunts ordenats en ajudava a repassar per a un examen? Doncs penseu que com millor ordenat estigui, millor podran accedir a la informació que necessiten!
- COMPARTEIX RESPONSABILITAT. Tota la càrrega física, mental i emocional no pot recaure sobre la mateixa persona. Delegar a l’entorn i si és necessari a professionals, no et farà ni millor ni pitjor persona. És important saber on tenim els nostres límits, perquè per cuidar, nosaltres hem d’estar bé.
- PRIORITZA. Cuidar una persona amb patologia no implica deixar de viure, ni deixar de sentir, ni deixar de dir en veu alta el que pensem, ni deixar de fer allò que ens agrada… Cuidar a una persona implica començar a ser felices amb el que tenim.
Cuida’t! Perquè tu ets imprescindible.
