Un dia et despertes i sents que pots fer alguna cosa més per tu i pel teu entorn. Necessites un canvi i no tens clar per on començar. I aquí comença un nou camí!
Petites coses del dia a dia les observes detalladament, et sorprenen reaccions de la societat que fins ara no li prestaves atenció i fas un “click”.
Vols conèixer la primera història que va marcar l’inici del que anys després es convertiria QOFL?
“Una tarda de primavera, a la sala d’espera d’un hospital de Barcelona, un petit d’uns 6 anys, va alçar la mirada i em va preguntar: “Tu creus que es posarà bé? Sóc un nen però sé quan algú està content o trist i veig a la mama molt trista”. No ens havíem vist mai, i aquella va ser la primera pregunta que em va fer després de dues hores en silenci. “No ho sé, no sóc doctora. M’agradaria dir-te que sí, però… només et puc dir que no ho sé”. I la vida em va sorprendre amb: “Gràcies. Ets la primera persona que em diu la veritat”.
D’aquesta història, em van sorgir diferents reflexions. En destaco tres, perquè si les exposes totes no hi cabrien en aquesta entrada:
- 1a. Reflexió: No subestimis la capacitat de raonar de ninguna persona.
- 2a. Reflexió: “Els nens són mestres que venen a ensenyar-nos amb les seves accions i emocions, són una guia per a despertar-nos”.
- 3a. Reflexió: Empatitzar és la clau per connectar amb les persones.
A partir d’aquests moment, tot va tenir una nova perspectiva, capaç de canviar el focus tantes vegades com fos necessari per trobar més d’una solució. Tot allò que et qüestiones, les pors, les inquietuds, els projectes, les il·lusions, els somnis… d’absolutament tot, tan sols tu, tens la resposta.
I aquest cap de setmana, justament, vaig tornar a escoltar la frase que resumia totes les històries viscudes. “Tots tenim la nostra màquina del temps, el passat són records i el futur són somnis” del film “The Time Machine” (George Pal, 1960).
QOFL vol aprendre de tu. Quina història et va fer un “click” i vas despertar? Comparteix les teves reflexions.
