La paternitat és aquella experiència única on cada home, a cada família, a cada cultura i a cada racó de la Terra es viu d’una manera extraordinària.
Molts homes es pregunten com serà. Altres s’imaginen com hauria de ser i inclús amb els anys i les noves tecnologies es qüestionen quina viuran: si una paternitat real o una paternitat idealitzada.
“No us mentiré. Per a mi, una imatge idealitzada està plena de realitat”
No us mentiré. Per a mi, una imatge idealitzada està plena de realitat i una imatge real es pot convertir en l’instant més idíl·lic. Tan sols el respecte, l’amor i la capacitat de viure cada moment són les claus per donar-li lloc a tots els sentiments que envolten la paternitat.
A partir d’aquí, deixem volar la nostra vida, la nostra família, la nostra llar, el nostre entorn… Perquè la paternitat va més enllà d’una imatge aparentment perfecte. Tant si la crea la nostra ment com si la veiem en les xarxes socials.
Atura’t! I dedica uns minuts a pensar en tu, en com vius la paternitat.
“La paternitat va més enllà d’una imatge aparentment perfecta. Tant si la crea la nostra ment com si la veiem a les xarxes socials”
Hi ha moments plens de somriures i també d’alguna llàgrima. Moments més relaxats i la majoria molt intensos. Però tots aquests instants formen part d’aquesta qualitat.
¿Sabies que per a la RAE la paternitat es una qualitat?
Una nova paternitat obre les portes a una etapa de canvis. Ser pare és un regal, però la realitat és que assumir aquesta responsabilitat implica ser conscients que existeixen una infinitat d’obstacles en la societat actual.
Fer públic que la paternitat és l’eix principal de la nostra vida també és símbol d’identitat. Viure-la d’una forma més conscient i activa implica un augment de beneficis tant als fills com a les famílies i, en definitiva, a la nostra societat.
“Molts homes afirmen que volen dedicar més temps als nostres fills i filles. I això és un indicatiu de que la cultura està canviant”
Recordo el meu avi com un rol de mestre moral, al meu pare com un sustentador econòmic i ara jo, que vull nodrir i nodrir-me de la meva paternitat.
Molts homes afirmen que volen dedicar més temps als nostres fills i filles. I això és un indicatiu de que la cultura està canviant.
Per altra banda, és cert, que generalment el temps que hi dediquem amb els nostres fills, les mares també hi formen part. Per tant, evidentment que passen moltes més hores amb ells que nosaltres.
Amb el temps he après que no són les hores que passem junts, sinó els moments que transformem en records inoblidables.
“Amb el temps he après que no són les hores que passem junts, sinó els moments que transformem en records inoblidables”
Tot i així és incoherent veure com en la societat actual on es defensen els drets dels infants i la importància del seu acompanyament emocional, dedicar-hi temps és una de les tasques més complexes i a la vegada amb més impediments.
Ser pare va més enllà. És estimar de manera incondicional, recolzar en els moments difícils i compartir cada petita gran victòria.
La societat canvia, si les persones canvien.
