Ens manca una abraçada

No cal dir que hem viscut i seguim vivint una de les pitjors crisis a les què mai haurem de fer front. Una pandèmia ens ha posat a tots davant del mirall i ens ha demostrat que som molt més vulnerables del què pensem. I una etapa que ens ha d’ensenyar moltes coses per a gestionar les emocions del futur.

Tothom podrà recordar-ho de moltes maneres diferents. En el millor dels casos, s’ha pogut estar aïllat amb la família i valorar aquell temps junts que la rutina de vegades obstaculitza. Jugar amb els més petits, recuperar les nostres aficions, retrobar-se amb un mateix.

En d’altres, ha calgut estar allunyat dels pares, els germans, els amics o les parelles per apreciar com els necessitem. Però és clar que també hem observat situacions molt més extremes.

“Aquesta etapa ens ha d’ensenyar moltes coses per a gestionar les emocions del futur”

El personal sanitari s’ha desfondat per salvar vides. Dies i dies treballant a contrarellotge, amb el desgast que això comporta. Especialment quan les coses no poden sortir com tots voldríem.

Tot, sigui quina sigui la situació, posa en evidència com d’important és una cosa: L’acompanyament en els moments més delicats és essencial.

“L’acompanyament en els moments més delicats és essencial”

A tots ens ha mancat una abraçada. Els que hem patit en la distància veient un ésser estimat a través d’una pantalla. Els infermers i metges que no han pogut donar abast davant del col·lapse. Els treballadors que han seguit al peu del canó fos quin fos el seu risc i la seva situació. Però sobretot, aquelles persones que han marxat en soledat. Als seus llits, sense ningú més al costat. Sense un últim petó, ni un darrer t’estimo.

Per tots ells. Volem ser-hi perquè ningú ho hagi de tornar a patir.