Recordo aquell dia com si fos avui. Al teu costat, de la mà, mirant-te i demanant a la vida que em donés forces. No era fàcil estar al teu costat. Em miraves, m’agafaves de la mà sense saber per què i tancaves els ulls després d’un sospir. Ja no recordaves el meu nom, tot just recordaves qui era. I un bonic somriure es dibuixava en el teu rostre quan innocentment creies que era ella, la teva dona. Vas oblidar que em tenies com a filla. Vas oblidar que un dia vaig ser la teva nena. I ara recordo cada un d’aquells moments al teu costat, en silenci.
I va arribar el dia en què la meva fortalesa es va esvair, la meva ment ja no suportava més estar sola, al teu costat. Estava fent el correcte, el que volia, el que sentia: Estar al teu costat. Però va arribar el maleït dia on el meu cos i la meva ment em van dir: Ja n’hi ha prou! Vaig sentir que havia de cuidar-me. I malgrat la meva negativa, em vaig acostar i vaig demanar ajuda. Em va costar més de tres anys acceptar-ho. No podia seguir sola. Necessitava que algú m’acompanyés, deixar-me cuidar i sobretot compartir aquesta ràbia, aquest enuig, aquesta ira… Els teus oblits es van convertir en els meus silencis. I el més gran de tots … en la meva solitud.
Estava envoltada de la meva família, els meus amics, els meus companys de treball, però em sentia aïllada. Començaven a ser patents el meu esgotament i els meus canvis d’humor sobtats. L’alteració de la son i de la gana van fer seqüela en el meu desgast físic i psíquic. Definitivament va afectar a la meva relació amb la meva parella, els meus fills i fins i tot a nivell laboral. I ara què havia de fer? Només podia demanar ajuda.
Vaig parlar amb el meu entorn, vaig exposar la meva situació i entre tots vam buscar la millor solució: “Una per a mi i una altra per a tu, pare. Tots dos mereixem viure. Tots dos mereixem cuidar-nos. Ho faig perquè t’estimo. Ho faig perquè m’estimo“.
Per això, un dels valors de QOFL és acompanyar a la família, al cuidador… En definitiva, a tu. Volem ajudar-te en els teus processos d’acompanyament perquè estem segurs que les teves històries són les nostres històries.
